Amb l’esclat de la crisi i l’augment de l’atur, centenars de milers de famílies han arribat a una situació límit que no els permet cobrir les seves necessitats més bàsiques.
Segons les dades del Consejo General del Poder Judicial, només entre 2007 i 2010 a l’Estat Espanyol s’hauran produït prop de 300.000 execucions hipotecàries, i que les previsions diuen que entre 2011 i 2012 es podria arribar a la xifra de 500.000.
Quan això succeeix, les famílies no només s’enfronten a la pèrdua del seu habitatge sinó també a una condemna financera de per vida: l’entitat bancària interposa una demanda i s’inicia el procés d’execució hipotecària que finalitza amb la subhasta de l’immoble. Si la subhasta queda deserta (cosa que a l’actual context de crisi succeeix a més del 90% dels casos), amb la llei vigent l’entitat bancària s’adjudica l’habitatge pel 50% del valor de taxació i segueix reclamant el pagament del deute restant, més els interessos i costes judicials, a les persones en situació d’insolvència, mitjançant l’embargament de nòmines, comptes, etc. així com embargaments als avaladors. És a dir, a més a més de perdre l’habitatge, milers de famílies s’enfronten a una condemna financera de per vida que es tradueix en una condemna a l’exclusió social i l’economia submergida (per esquivar els embargaments).
Aquesta legislació que permet que les entitats financeres s’adjudiquin els habitatges pel 50% del valor de taxació no només anòmala i no té comparativa amb les legislacions d’altres països del nostre entorn, sinó que a més a més era desconeguda per les famílies quan van signar els contractes hipotecaris. Fet que se suma a la publicitat enganyosa amb la qual es van comercialitzar la majoria d’aquelles hipoteques, la sobrevaloració a les taxacions i el llenguatge de difícil comprensió utilitzat als contractes que ara es descobreix que en molts casos amagava tot tipus de clàusules abusives, com és el cas de les clàusules sòl (abusius preus oficials del m2).
Considerem inadmissible i totalment injust que en un Estat social i democràtic de dret, totes les conseqüències de la crisi recaiguin sobre la part més vulnerable del contracte hipotecari i en canvi les entitats financeres, en bona mesura responsables de l’actual crisi, rebin ajudes milionàries que surten dels impostos, sense haver d’assumir cap responsabilitat, al mateix temps que segueixen generant milers de milions en beneficis anuals.
Considerant que tot allò aquí exposat vulnera l’actual marc jurídic, doncs el dret a l’habitatge és un manament constitucional, especialment recollit a l’article 47 de la Constitució Espanyola, que diu:
«Todos los españoles tienen derecho a una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho…»
però també a l’article 33, que limita clarament el dret a la propietat privada al compliment de la seva funció social (i que a dia d’avui s’incompleix sistemàticament als pisos buits acumulats per bancs i caixes), o a l’article 24 que garanteix la tutela judicial (vulnerat als processos d’execucions hipotecàries on es produeix clara indefensió).
Així com els compromisos jurídics en matèria de dret a l’habitatge assumits per l’Estat Espanyol en ratificar tractats internacionals vinculants com són, entre d’altres, la Declaració Universal de Drets Humans (article 25) i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (article 11), especialment a partir de la seva Observació General número 4 -que concreta el contingut del dret a un habitatge adequat- i l’Observació General número 7 -que defineix els desallotjaments forçosos com una de les principals vulneracions del dret a l’habitatge.
Tot allò aquí exposat depèn bàsicament d’una normativa de competència estatal, però que els seus efectes dramàtics es concreten a l’àmbit municipal, donat que és als ajuntaments on s’adrecen majoritàriament les persones i famílies a la cerca d’ajuda. Així doncs, els ajuntaments es converteixen en doblement perjudicats: en primer lloc perquè es vulneren els drets fonamentals dels seus ciutadans; en segon lloc, perquè en ple context de crisi, quan els recursos són més escassos que mai, reben totes les peticions d’ajuda de les persones i famílies empobrides.
Considerant que la pèrdua d’habitatge priva a l’individu o la família de tota residència, i que, a la vegada, l’absència de residència els exclou de tota via administrativa, portant amb això la pèrdua de drets, impedint a les persones afectades realitzar-se tant professional com familiarment.
Com a conseqüència de l’anterior, els desnonaments -encara més quan suposen el manteniment d’un deute en forma de condemna financera- porten alts nivells d’inseguretat que desencadenen l’alteració de l’ordre públic, i considerant que els ajuntaments tenen l’encàrrec de mantenir la seguretat i l’ordre al conjunt del territori municipal,
En consonància amb tot això, els ajuntaments hauríen d’adoptar els següents acords:
Primer.- Demanar al Govern central que, tal i com ve proposant la Plataforma de Afectados por la Hipoteca, el Col·lectiu d’Indignats de Figueres i altres organitzacions socials, aprovi una modificació de la regulació hipotecària que inclogui la figura de la dació en pagament, de manera que, en els casos de residència habitual, si el banc executa la hipoteca i es queda amb l’habitatge, la totalitat del deute (principal, més interessos i costes judicials) quedi liquidada, tal i com succeeix en altres països de la UE o als USA.
Segon.- Instar el Govern a aprovar una moratòria o implementar les mesures necessàries per paralitzar els desnonaments de les famílies en situació d’insolvència sobrevinguda i involuntària. Pels milers de desnonaments ja produïts, que s’aprovin amb caràcter d’urgència mesures destinades a que els milers de pisos buits que estan acumulant les entitats financeres com a conseqüència d’aquells embargaments siguin posats immediatament a disposició de les famílies desnonades i sense recursos en règim de lloguer social, no superant mai el 30% de la renda familiar disponible.
Tercer.- Més enllà de les mesures de competència estatal, estudiar les mesures a emprendre a nivell municipal per paralitzar els desnonaments, creant una comissió especial mixta a la qual participin representants del Ple Municipal i de les associacions d’afectats, veïnals i altres organitzacions socials coneixedores de la problemàtica. L’objectiu principal de l’esmentada comissió serà cercar alternatives que evitin els desnonaments per motius econòmics. En els casos que no sigui possible, garantir el reallotjament digne de les famílies afectades.
Quart.- Donar trasllat d’aquests acords al Consejo de Ministros, i en especial al Ministerio de Economía i al Ministerio de Justicia, així com als grups parlamentaris del Congrés i el Senat, al Parlament Autonòmic, a la Plataforma de Afectados por la Hipoteca, al Col·lectiu d’Indignats de Figueres i a les associacions veïnals del municipi.
